dissabte, 17 de novembre de 2012

Viure no només és existir

"Si em vaga..."

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.
 
Viuré amb la cella corrugada 
 
contra les ires, contra el llot.
 
Viuré dreçant-me com un jutge, 
 
només mirant, sense dir mot,
 
com la paret en el seu sòtol, 
 
com una pedra en el seu clot. 
 
(Josep Carner)

diumenge, 17 de gener de 2010

TONTO

Tontísimo.
No soy nada tonto.
Usted es un gran tonto y un malo.
No lo soy en absoluto.
Sí que lo es.
Entonces yo a usted le estropeaba su jardín.
Mi jardín es lindo y usted no me lo estropea.
Sí, yo le mandaba muchísimos animalitos.
No me importa.
Primero le mandaba todos los topos.
Sus topos son tontos.
Tres marmotas.
Tampoco me importa.
Varios lirones.
Usted es un malo.
Y todos los puercoespines.
Mi jardín es mío y no lo toca nadie.
Su jardín es suyo, pero yo le mando los animalitos.
A mí esos animalitos no me importan y mi jardín está bien defendido.
No está defendido y mis animalitos le comerán todas las flores.
No.
Los topos le comerán las raíces.
Sus topos son malos y tontos.
Y las marmotas harán pis contra los rosales.
Sus marmotas son malolientes y estúpidas.
Usted habló mal de las tres marmotas.
Porque son estúpidas.
Entonces yo le mandaba todas las marmotas en vez de solamente tres.
Lo mismo todas son estúpidas.
Y todos los lirones.
No me importa.
Ahora salga de su jardín y verá lo que le han hecho mis animalitos.
Usted es tonto y malo.
¿De verdad soy tonto y malo?
Usted no es malo pero es tonto.
Entonces retiro tres puercoespines.
No me importa.
¿Soy tonto?
No, no es tonto.
Entonces retiro todos los lirones y un topo.
Cualquier cosa que retire me da igual.
Para que vea lo bueno que soy retiro todos los animalitos.
Usted es malo.
¿De manera que soy malo?
Es malo y tontísimo.
Entonces dos topos.
No me importa.
Todos los puercoespines.

Antònia Font

dissabte, 16 de gener de 2010

Etapes vitals.


Este otoño cumpliré setenta y dos años y, aunque me queda el consuelo de que no los aparento, cada uno de ellos me pesa como una losa a la espalda. La edad te hace ver ciertas cosas. Por ejemplo, ahora sé que la vida de un hombre se divide básicamente en tres períodos. En el primero, uno ni siquiera piensa que envejecerá, ni que el tiempo pasa ni que, desde el primer día, cuando nacemos, caminamos hacia un único fin. Pasada la primera juventud, empieza el segundo período, en el que uno se da cuenta de la fragilidad de la propia vida y lo que en un principio es una simple inquietud va creciendo en el interior como un mar de dudas e incertidumbres que te acompañan durante el resto de tus días. Por último, al final de la vida, se abre el tercer período, el de la aceptación de la realidad y, consecuentemente, la resignación y la espera. A lo largo de mi existencia he conocido a muchas personas personas que se quedaron ancladas en alguno de esos estadios y nunca lograron superarlos. Es algo terrible.

Ése es un camino que cada uno de nosotros debe aprender a recorrer en solitario.

Si todos fuésemos capaces de comprender al inicio de nuestra vida esto que parece tan simple, buena parte de las miserias y penas de este mundo no llegaría a producirse jamás. Pero, y ésa es una de las grandes paradojas del universo, sólo se nos concede esa gracia cuando ya es demasiado tarde. Fin de la lección.



(El Príncipe de la Niebla, Carlos Ruiz Zafón)





...Tal vegada el secret de la vida no es trobi en mantenir la joventut fins a la mort sinó en sentir-nos, senzillament, vius, fins que decidim començar de nou.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Re-néixer

Diu un autor recentment tastat que l'ésser humà no pot saber amb seguretat si les decisions preses són correctes després d'haver-les dut a terme perquè només viu una vegada.
En aquesta aparentment "única vegada", se'ns dóna l'oportunitat de reflexionar o no abans de tirar endavant una carícia, una besada, una abraçada o una rialla. I aquesta possibilitat m'ha dut a la qüestió de :

"I si tornés a néixer?"

Un cop formulada en veu i cap alts, crea una boira d'imaginació i creativitat que pocs cops surten a flor de pell.

Hi ha persones que mai s'ho plantejaràn i persones que fa segles que ja ho han fet i potser, comprovat.
I jo crec, que és necessària en moments d'inseguretat i por. Imaginar-se que el temps et dóna una segona oportunitat per a que no pugui fallar és una sort que pocs gaudeixen. O potser el més necessari és que no aflori mai, que es tanqui per sempre més aquesta pregunta , que l'ésser humà no la conegui mai i que pugui arribar a viure amb tal llibertat i consciència de sí mateix que no li calgui en mil·lenis plantejar-se una qüestió tan aparentment senzilla i alhora profunda com aquesta. Potser el que fa més por és la comprovació de la mateixa, saber de les equivocacions, de les cagades contínues i de les pèrdues de temps i negació de llibertat i independència a que està esposat l'ésser humà possiblement cada dia.

I pens que no sé on m'agradaria néixer, que cada racó que envolta aquest món sembla embogir per minuts, que si nasqués i fós a parar a un país occidental o oriental no en sabria la diferència, que ens naixem iguals i seguim essent iguals als ulls d'aquells que ens miren per sobre de l'espatlla. Que allò que ens fa essencials i diferents és allò que ens salva de ser representats per un número, per una etiqueta o per una estadística. Que m'agradaria compartir els minuts de la meva petita existència amb les mateixes persones amb què compartesc aquesta, siguin més o manco. Siguin millors o pitjors, però sentint-me igual d'alliberada al elegir-les jo, que cada passa que he donat en vides anteriors se'm reflexi, que no me solucionin aquesta nova existència, sinó que simplement se'm reflexi en la que comença, per tenir un referent que dóni pau i tranquil·litat a moments imprevisibles i bonics per igual.

Que si l'ésser humà tornés a néixer infinites vegades seguiria el món igual. Que la naturalesa de l'ésser humà, deia algú, és corrupta; i com a tal, no enten d'oportunitats de canvi.
Només sé, que si tornés a néixer, aquestes mans besades pel fred que sovint sagnen, ho farien més a poc a poc. I la fluïdesa de cada moment viscut, es posaria en rigorós dubte.

...I tú, tornaries a néixer?

dimecres, 25 de novembre de 2009

Presentació oficial del flickr de n'Aina!

Idò sí!! Aprofitant que es blog agafava un caire massa festiu i que en el nostre pis tenim una apassionada de la fotografia, la qual fa pràctiques tot el dia amb uns resultats brillants!

Bé, jutjau voltros mateixos:

Flickr!

diumenge, 8 de novembre de 2009

GLAMOUR

GRAN festa glamorosa a Sagrada Família on cadascú tregué lo millor de sí. Disfrassos, vestits i camies per tots es gustos. Tohom va demostrar sa seva visió de què és tenir glamour i vos assegur que hi va haver més de dues sorpreses XD. Cauen bé ses festes de pis, queda demostrat. És sa neta acabar per dins una cuina mantenint un caramull de converses més o menys profundes, entre ratafia, patatilla, sobrassada i altres. No tenc massa més a dir, deixarem que ses imatges parlin per elles soles aquesta vegada.