dilluns, 15 / juny / 2009

Per un curs més!

Un curs, dos anys i més,... me dispos a penjar es vídeo que crec que millor reflexa s'escrit anterior, esper que vos agradi.


Per tant,... abans de que ses senyores comencin a partir cap a s'illa més estimada, un vídeo de gràcies i arreveure pes Setembre. Esper que tot això vagi a més i aquest pis se pugui tornar a omplir de rialles es curs que vé. Gràcies per tot i més. (crec que n'Aina ja va fer sa dedicatòria màxima).



video




comentar-ho, confits !!!

divendres, 12 / juny / 2009

Corrandes de Barcelona















Únic dia de platja desde que som a Barcelona. Com s'enyora s'oloreta de mar neta, es sol d'estiu, ses verbenes, es cafès a es bar de sempre, sa gent de sempre, sa sensació de tranquil·litat i calma que te proporciona Mallorca durant aquest breu parèntesi de dos mesos, es sopars de platja fins les tantes, ses estrelles que aquí no les veus ni per casualitat, ses rotlades amb guiterres i cervesses a sa platja, canostra, sa família, es silenci que a Barcelona pareix que no existeix...
En fi, ara que ja casi se pot dir que hem passat un primer curs de carrera a Barcelona (com a mínim per part de na Lida i jo, clar que ses altres dues ja són més veteranes...), i que l'hem intentat surar com hem pogut és hora de fer una reflexió.
Jo diria que hem guanyat més coses de ses que hem perdut; no serà que no haguem viscut noves experiències, que no haguem conegut gent nova, que no haguem conegut llocs nous, que no haguem après coses noves...
Vaja, fent es recompte final destacaria: sa genteta que habita aquest trosset de península i que ha fet que aquest any hagi estat tan especial (vos enyoraré ajudants de tècnics de logopedes!), sa gent que, igual que noltros, habita Barcelona i voltants durant es curs i que quan arriba sa calor torna a cercar ses arrels mallorquines; ses situacions de lo més variades, divertides, i no tan divertides però úniques de sa nostra apreciada república així com ses innumerables relacions d'amistat, amor, confiança, i altres, que hagin pogut néixer, viure (i esperem que mai morir) en ella.
Hem sobreviscut sense aigua, sense llum, sense rentadora, amb es pis net, brut, buit, ple, fosc, amb llum, ple de música o ple de silenci, ple de rialles i a vegades ple de plors però sempre, o això esper, tenint present de que som ses habitants d'una república que hem creat noltros, a poc a poc i de sa millor manera que hem sabut, i que, només per això, val la pena lluitar per ella.

No crec que sigui capaç d'oblidar mai aquestes estones que me van formant com a persona ni tampoc ses persones que ho han fet possible. Ara ve un estiu que segur que serà diferent, però no per això pitjor que es altres, i mos ajudarà a carregar plies per es pròxim curs que vendrà.
De projectes ni en falten ni esper que en faltin mai, perquè senzillament son lo que mos fa tenir il·lusió per lluitar per ses coses que creim que se valen la pena.
Un viatge que promet amb na Neus a terres angleses, sopars i visites a s'Estanyol per veure unes de ses persones que segurament destacaria més d'aquest any; sí, sou voltros, es des pis de Sants, que inexplicablement heu passat a ser imprescindibles i insubstituïbles; xerrades i altres amb sa gent de Sant Joan i altres indrets de Mallorca que s'han enyorat molt durant tot l'any, i cómo no, més experiències, estones i rialles amb ses companyes de pis (i per damunt de tot, amigues) que sengueixen allà, incansables son algunes de ses coses que crec que resumiran aquest estiu que vé.

Crec que com a reinauguració des blog ja està prou bé.

Foto: platja de Blanes amb es des pis de Sants.
Fotógraf: Tomeu Mulet, un des tres habitants des pis anteriorment esmentat i que mos ha fet aquest retrato tan ben aconsseguit.
Se sent: qualsevol cançó d'Antònia Font i/o Manel (això ho deix a gustos de cadascú).

dissabte, 21 / febrer / 2009

Mallorca
















A Mallorca durant la guerra civil


Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.


Rosselló Pòrcel, Bartomeu. Toda la poesía - Tota la poesia. A cura de Juan Ramón Masoliver
Edicions del Mall. Barcelona 1987. Pàg 124

dimarts, 9 / desembre / 2008

A Mallorca

Avui, m'han pegat unes ganes loques d'estiu, serà perquè hi ha uns núvols per Barcelona que no podríen ser més espessos (o sí) i perquè després de dos mesos enyor la mar, que no és igual a sa d'aquí.

Deix un parell de fotos i uns versos per qui li faci ganes reviure aire, aigua i terra de Mallorca.


Que un incendi de sang devasti la mentida

Emmirallat de mar, l'infinit em defensa
de la por i del dolor. Faig camí amb la quimera.

("Imatge de la Por" de Jaume Pomar)


IV
Sent ginjolar les cordes del vaixell
que s’enfonsà a s’Algar
quan era petita, quan tot era més gran.
Enfony el cap dins l’aigua
i me’n vaig a navegar.
Calma xitxa, escuma de sal.
No cap dins aquest món
i m’invent una planeta.
M’hi trasllat en un vaixell enfonsat.

(Glòria Julià, plena sempre de mar de Portocolom, com es far)


El pescador solitari
s'asseu damunt el penyal,
i amb ulls de visionari
mira l'aigua del fondal.

En la cala moradenca
l'ombra d'horabaixa creix,
i el cristall només se trenca
si a flor d'aigua surt un peix.

La calor de l'estiuada
és febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.

L'atrau l'ona que tremola;
desnua el cos indolent,
i se tira dins la gola
de l'antre fosforescent.

(fragment de "Sirena" de Joan Alcover)



Feliç aquell que sap mirar de lluny
el món, com fa l'ocell que, tot planant,
veu la terra girar des del llevant
fins al ponent on l'or del cel s'esmuny

i aquell que mai no alça, irat, el puny
per venerar l'orb ídol que, farsant,
prediu pesta i malures sols cercant
de gravar al front dels porucs son encuny.

Feliç qui sent la claror irreal
del capaltard, qui tot ho té sens pany,
qui estima allò que fuig sense deixar rastre,

car tot és viu perquè tot és mortal
i el temps és sols com el secret afany
de qui sens nom navega i sense llastre.

("Feliç aquell..." de Margalida Pons)



Per acabar, un de mític:

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

(Bartomeu Rosselló Pòrcel, "A Mallorca, durant la Guerra Civil")

dissabte, 29 / novembre / 2008

Defunció de na Ceba


Era marescut fer un petit homenatge a n'aquest portal de vivències nostres a na Ceba, sa nostra "estimada i tan apreciada" mascota. Podem dir que ha estat un animaló molt fidel durant aquests casi dos mesos de convivència amb noltros i molt silenciós...amb es seus defectes ja està clar, perquè era bastant bruteta, poc obedient (fracàs total dels intents de domesticatge de na Manyy) i amb unes essències poc agradoses per l'olfacte.


degut a tot això un bon dia varem decidir que passàs a viure a sa nostra àmplia terrasa que dins sa casa era un poc impossible i només feia olor...


...Principal possible causa de sa seva mort, un d'aquests vespres tan freds i de tormenta d'aquesta setmana.


també hi ha altres opinions que ens lleva una mica de culpabilitat, ja sigui que li pegàs un llamp o que s'ofegués amb un paper de diari que tenia per dins sa gàbia.


Sigui com sigui, na Ceba es morta i sempre la recordarem com sa nostra primera mascota "obligada" de Vallcarca.

diumenge, 23 / novembre / 2008

Muchachitas per terres palmesanas


No voldria vos ho pensassiu que no publicaria mai!!
Idò si matanceres, frit de freixura ha fet un pensament i ha decidit fer una publicació.
Com a unica representant de sa roqueta me veig amb s'obligació d'informar a nes comando barceloní de ses darreres novetats mallorquines.


Que sa pot fer un divendres por las mallorcas?? Sa pot anar a molt de llocs (o no a tants...), però una bona opció sempre pot ser un poc de terres palmesanas, concretament un poc de tunelete!!
Al mateix temps que vallcarca tornava loco...mallorca tremolava, palma tremolava, tunel tremolava!!


Es vespres comensen bé i sempre poden acabar millor......!!! Aquí vos deix un parell de retrats per verificar la frase anterior:



Un bon soparet a ca n'Aina i n'Eloy
Na Carla i jo com a bones liantes monaduguerem n'Aineta a rompre es "mecanisme corporal".


















Una vegada iniciada sa marxa com ses cares i es seus corresponents gestos demostren...

































A continuació es gran puntasso des vespres. Si no pots anar a veure en muchachito, que millor que en muchachito vengui a tu, eh muxaxaaas!!??!!
(aqui las mendas con la banda)mahahahahahahahaaaaaa!!!!!!


















































Foto de recuerdo de mallorca, amb ses cares totalment distorsionades:



Frit de freixura
corresponsal mallorquina.

Salutacions!!:P

dissabte, 22 / novembre / 2008

Manual d'adquisició d'un nou mobiliari

Què s'ha de fer quan es necessita un sofà a sa sala d'estar i en bon dissabte a vespre, que Ikea està
tancat (i cau malament perquè un mini sofà val tipo 100€), te'n trobes un casualment davant es portal??

En primer lloc treure de ses mans tot allò que fasi nosa...ja siguin maletes, carpetes, bolsos i altres estris d'estudi (s'ha d'aclarir que veniem de fer una dura dieta d'estudi) i carregar-los tots a na Neus (així no he hagut de carregar sofà i he fet de reportera).

Segon tema a tenir en compte...controlar possible pes d'es sofà en qüestió, que tenim un màxim de kg per carregar.

No hi ha hagut problemes de circulació fins ben envant...ja que em recorregut carrer Vallcarca/porta d'entrada a s'edifici/ porta d'entrada a s'edifici II i.....moooooooolt important: ASCENSOR.

Un pic haver fet es tetrix/tetris (a elegir) em entefarrat n'Ainona nostra dins s'aparato...per si el cas hi hagués un denou....i au per amunt, fins a nes 8è (es seus moments més angustiosos en un parell de mesos dins el recinte).

moolt bé! tothom molt content de sa nova adquisició...

... tal i qual...
... Problema:

Mmmmmmmboones....es sofà no passa per sa porta des pis....

d'esprés de 15 minuts d'obres d'enginyeria, andamios i politges... (i arrebassar es pom de sa porta i un parell de retxadetes que no fan gaire mal) SOFÀ DINS LA CASA.

quatre mals de caps més per situar-lo...ja que es metros són limitats i no són pocs es trastos que rulen per dins sa sala...

resultat final:

(vean y opinen)