Era marescut fer un petit homenatge a n'aquest portal de vivències nostres a na Ceba, sa nostra "estimada i tan apreciada" mascota. Podem dir que ha estat un animaló molt fidel durant aquests casi dos mesos de convivència amb noltros i molt silenciós...amb es seus defectes ja està clar, perquè era bastant bruteta, poc obedient (fracàs total dels intents de domesticatge de na Manyy) i amb unes essències poc agradoses per l'olfacte.
degut a tot això un bon dia varem decidir que passàs a viure a sa nostra àmplia terrasa que dins sa casa era un poc impossible i només feia olor...
...Principal possible causa de sa seva mort, un d'aquests vespres tan freds i de tormenta d'aquesta setmana.
també hi ha altres opinions que ens lleva una mica de culpabilitat, ja sigui que li pegàs un llamp o que s'ofegués amb un paper de diari que tenia per dins sa gàbia.
Sigui com sigui, na Ceba es morta i sempre la recordarem com sa nostra primera mascota "obligada" de Vallcarca.