Arribat es divendres mos disposam a anar fins a Cala Varques, a fer una visita a nes ocupants de sa coveta, cala que sempre s'estira. Amb sa preciada arribada de sa senyora més salá i que més ho dóna tot de tot Cadis. Amb això que mos veim partides cap a Sant Joan, terra de... (dimonis?) i un bon sopar: trampó, truitona (güevo' der pueblo) i d'altres manjares des llogaret més bo des pla (després de vilax...¿?). D'aquests grandiosos moments no hi ha instantànees però ja vos les podeu imaginar. Mos disposam a anar a sa recerca de na Monyi i na Marta, montuïreres de potada i amb herbes dolces i cervessa arreglam tot lo que estava a mitges. Fent punts a nes camarers, cómo no.
Una vegada decidit (ólei), mos n'anam cap a Campanet, que cau bé. I mos topam amb un des millors panorames verbeners de s'estiu, que comença. Un poc de concert, roba suada (segons quins maromos) i gent de tota casta. I què no és guapo aparcar a ca una puta?
Aquí una servidora amb un que no va rebre cap derribo:
Totes noltros (i tots) sabíem que na Manyy tenia alguna que altra faceta oculta, però no haviem caigut en que fós de peix Aina:
En Berto d'en Bonafont va aparéixer per Campanet, idò que vos pensaveu? Se veu que es conco li ha deixat via lliure i s'estimava més venir per les Mallorques a pregar mil (i un) pics, que demanéssim a qui se pareixia ¬¬ :
Com podeu estar apreciant, n'hi ha que mentres altres se dediquen a córrer per amunt i per avall, calçons baixos; elles gasten (o malgasten) es temps en fotografíes inimitables i de curiosos caretos (d'intenció quillaca) com a n'aquesta:
Acab amb ses aportacions de rialles i de bessos que va donar de sí es divendres per Campaxumet, aquí na Merxi i n'Iron, donant-ho tot:
13- Aaaaarribat es dissabte, arriba sa bona festa: S'Horta, després des sopar i d'una bona, enorme i grandiosa xerrada a s'aire de Portocolom, no hi ha res millor que partir a veure es Horris Kamoi, que ho donaren tot unes dues hores i mitja, molt de ball, molta de pesadesa i moltes rialles.
Idò, quines tres sobrassades, dos maromos i altres afiliats a tan bona verbena:
Partint de Portocolom, que ho donà tot fins ben entrada sa mitja nit; per seguir es trui a terra de tomàtigues (no-transgèniques des Mercadona):
Foto de grup feta per la Merxi (que cau de bé) només començar es festival de pomades i balls horrians:
Ses altres, crec que ses cares de cadascuna ho diuen tot:
I, per acabar es recull fotogràfic, així com ses cares ho diuen tot; aquestes esquenes i aferrades no podien quedar enrera:
Aaaaau idò, crònica feta d'aquest bon (personalment) cap de setmana, meam si es pròxim, que promet moltíssim, el podem fer surar amb tan bona companyia, tanta rialla i momos.
Salut, arrels i ales.
