dimarts, 15 de desembre de 2009

Re-néixer

Diu un autor recentment tastat que l'ésser humà no pot saber amb seguretat si les decisions preses són correctes després d'haver-les dut a terme perquè només viu una vegada.
En aquesta aparentment "única vegada", se'ns dóna l'oportunitat de reflexionar o no abans de tirar endavant una carícia, una besada, una abraçada o una rialla. I aquesta possibilitat m'ha dut a la qüestió de :

"I si tornés a néixer?"

Un cop formulada en veu i cap alts, crea una boira d'imaginació i creativitat que pocs cops surten a flor de pell.

Hi ha persones que mai s'ho plantejaràn i persones que fa segles que ja ho han fet i potser, comprovat.
I jo crec, que és necessària en moments d'inseguretat i por. Imaginar-se que el temps et dóna una segona oportunitat per a que no pugui fallar és una sort que pocs gaudeixen. O potser el més necessari és que no aflori mai, que es tanqui per sempre més aquesta pregunta , que l'ésser humà no la conegui mai i que pugui arribar a viure amb tal llibertat i consciència de sí mateix que no li calgui en mil·lenis plantejar-se una qüestió tan aparentment senzilla i alhora profunda com aquesta. Potser el que fa més por és la comprovació de la mateixa, saber de les equivocacions, de les cagades contínues i de les pèrdues de temps i negació de llibertat i independència a que està esposat l'ésser humà possiblement cada dia.

I pens que no sé on m'agradaria néixer, que cada racó que envolta aquest món sembla embogir per minuts, que si nasqués i fós a parar a un país occidental o oriental no en sabria la diferència, que ens naixem iguals i seguim essent iguals als ulls d'aquells que ens miren per sobre de l'espatlla. Que allò que ens fa essencials i diferents és allò que ens salva de ser representats per un número, per una etiqueta o per una estadística. Que m'agradaria compartir els minuts de la meva petita existència amb les mateixes persones amb què compartesc aquesta, siguin més o manco. Siguin millors o pitjors, però sentint-me igual d'alliberada al elegir-les jo, que cada passa que he donat en vides anteriors se'm reflexi, que no me solucionin aquesta nova existència, sinó que simplement se'm reflexi en la que comença, per tenir un referent que dóni pau i tranquil·litat a moments imprevisibles i bonics per igual.

Que si l'ésser humà tornés a néixer infinites vegades seguiria el món igual. Que la naturalesa de l'ésser humà, deia algú, és corrupta; i com a tal, no enten d'oportunitats de canvi.
Només sé, que si tornés a néixer, aquestes mans besades pel fred que sovint sagnen, ho farien més a poc a poc. I la fluïdesa de cada moment viscut, es posaria en rigorós dubte.

...I tú, tornaries a néixer?