Un món.

Potser sempre intentem renunciar d'allò que se'ns ha estat assignat, tenir cura d'on estem.
Se suposa que sa cultura que mos han d'haver inculcat és sa de respectar tot allò que està devora nosaltres, tot allò que ens facilita el viure. El simple i indispensable fet de respirar.
En l'educació, de cada vegada, s'està fent de lo més necessari aprendre a estimar lo teu, tant en qüestions polítiques, socials, culturals, de costums,... i, com és lògic, naturals.
Intentem conservar tot allò que hem vist (i que ja decau) per a que, fills i néts, renéts i redenéts en els anys que li quedin a n'aquest planeta tan plegat d'animalons, de llocs increíbles així com d'energúmens, estupidesa i supèrbia (d'entre altres); que esperam que mori per cicle natural; ho puguin veure i disfrutar.